col·lectiu stidna!
Stidna! va néixer l’octubre de 1993 com una acció d’agitació artística en el camp de la comunicació amb la intenció de denunciar la manipulació interessada del llenguatge i cridar l’atenció sobre el poder de la paraula alhora que criticava certes actituds i tics dintre del llenguatge dels mitjans de comunicació i del poder. També denunciava la manipulació insensibilitzadora de les imatges que acaben per crear una societat més aïllada i insolidària.
Al llarg del seu primer any d’existència, Stidna va desenvolupar una tasca d’experimentació formal en els camps del copy-art i el mail-art. A partir dels materials amb què treballàvem –extrets gairebé tots de la premsa diària- fèiem una manipulació simbòlica per despullar-lo de les mistificacions del discurs del poder i revelar significats emmascarats. Els destinataris inicials d’Stidna van ser els propis mitjans de comunicació i es realitzava de manera anònima. La seva originalitat com a mail-art radicava en aquesta autolimitació, atès que no pretenia un diàleg sinó reflectir la relació de comunicació unidireccional i asimètrica dels mitjans amb la seva audiència, donat que controlen tant els continguts emesos com la difusió de les respostes rebudes.
A poc a poc, l’acció artística del col·lectiu es va ampliar a la crítica de tot allò que configura el què s’ha denominat pensament únic, que s’ha imposat al nostre voltant sense a penes resistència.
A la segona etapa del col·lectiu, vam continuar formalment en la línia de la poesia visual amb la incorporació d'imatges tractades per ordinador, i en el mail-art entès com a acció postal, alhora que treballàvem en instal·lació i performance. En aquests camps, Stidna! proposava obres que reivindicaven el compromís ideològic i social de l’art.
A través d’aquestes obres buscàvem reapropiar-nos, desconstruir i resignificar símbols de poder.
A la tercera època del col·lectiu, abans què les places de tot el món comencessin a ocupar-se, vam reprendre un ritme d’activitat més intens. Una de les raons va ser la percepció d’un cert paral·lelisme amb la situació que va propiciar el naixement d’Stidna. El 1993 la supèrbia neoliberal s’atribuïa la derrota dels règims “comunistes” -que senzillament s’havien col·lapsat degut a la seva pròpia estructura i a les pressions internes- i pretenia erigir-se com la única veritat possible i absoluta destinada a regir el món. Quinze anys més tard aquell mateix neoliberalisme, encara més arrogant, tornava a imposar la seva visió com a única alternativa, revestida com a racional i objectiva en un món en el qual ja no existirien les ideologies, sense reconèixer que els seus postulats –absolutament ideològics- ens havien abocat a la situació actual.
Des d’Stidna volem desmuntar aquest llenguatge, pretesament únic i universal, a través de la torsió i la distorsió irònica de símbols i referents culturals propers.
Els referents culturals, socials o polítics utilitzats a les obres d'Stidna! no són complexos ni difícils de localitzar. Reivindiquem la multiplicitat de significats en front de la sobresaturació de pensaments i imatges predigerits, banals i innocus per a consum ràpid que ens ven el poder a través dels mitjans de comunicació. Busquem la reflexió pausada.